Només queda fer net amb els tècnics. En Nogué ja és història.

Els Sicart, Victonianos i González també es poden canviar. No és gaire normal pagar assessors i advocats externs quan els de la Diputació de Girona són gratuïts pels ajuntaments i ningú pot dubtar de la seva imparcialitat i voluntat de servei a l'interès general i no als particulars del moment.

Tremosa

"Viva la vida" contra el Nyap

Si guanya Mas, Aixecarem Catalunya

Coses dels espanyols

Tal com estava previst (de tota la vida?) els dirigents del PSOE i del PP s’han posat d’acord per repartir-se el primer i el segon càrrecs institucionals del País Basc. La dreta espanyola tindrà la presidència del Parlament basc i l’esquerra –no menys espanyola– podrà nomenar Patxi López successor dels lehendakaris Agirre, Leizaola, Garaikoetxea, Ardanza i Ibarretxe.

Ara els queda una feina, titànica, de reeducació de la part majoritària de la societat basca, la que considera que Euskadi és una nació i que l’autogovern és un dret derivat d’una llarga història, i no pas una concessió graciable derivada de la Constitució de 1978.

Per això han acordat canviar els llibres de text dels infants, per ensenyar-los que el seu país és Espanya i que els navarresos són una comunitat autònoma com qualsevol altra. Els ensenyaran que els bascos de Biarritz són estrangers i, en canvi, els espanyols de Melilla, compatriotes. Per això faran que ETB ensenyi que fa calor a Fuerteventura, però no si plou a Etxarri-Aranatz.

Però, en fi, no sé pas si se’n sortiran. Perquè, la veritat, és tot tan estrambòtic...

Salvador Cot

Superar la crisi, aixecar Catalunya

Els mossos, a més, 'mozos'

Un vídeo s’escampa com l’oli a la xarxa. Els qui l’envien adverteixen als qui el reben que l’han de fer córrer perquè cap televisió convencional l’emetrà. Conté imatges difícils de pair. S’hi veu la brigada mòbil dels Mossos –més coneguts com els antiavalots– fent mal de valent a l’entrada de la Universitat vella. De vella n’ha quedat, la pobra. Els estudiants apallissats enarboren llibres contra porres. Tot plegat acaba en una batalla campal en què uns peguen i els altres cobren. La intervenció es fa difícil de justificar.

La història macabra és coneguda però els detalls escabrosos han quedat entelats per la retòrica oficial. El conseller Saura l’ha encertada. Potser recordar les seves intervencions parlamentàries quan la Policia Nacional perpetrava excessos sota la responsabilitat final de Julia García-Valdecasas peca de demagògia. Però així és la vida, senyor conseller. Tal faràs, tal trobaràs, i vostè l’ha feta ben agra. Enhorabona. El càrrec li va ample. Pot posar tant d’orgull i tanta testosterona com vulgui damunt la taula, però el desborda. L’esquerra ha considerat al llarg de la història la dreta moralment abjecta. Inferior. Actuï en conseqüència. En nom d’aquesta moral, vostè hauria de dimitir. No ho farà. I així anem fent. Fins a la pròxima càrrega. Hi ha un detall final encara més bèstia. El periodista Manel Cuyàs l’ha denunciat i molts se n’han burlat. Imbècils. I perdó.

Els senyors que atonyinen bramen en castellà i els atonyinats protesten en català. Miri, conseller Saura, no calia tant de pas ni tant de viacrucis per arribar a la creu. El detall no és determinant, però és feridor. Policia colonial o policia colonialista, tant se val.

Vídeo d'Hora Q i Article de Vicent Sanchís a L'Avui.