Els mossos, a més, 'mozos'

Un vídeo s’escampa com l’oli a la xarxa. Els qui l’envien adverteixen als qui el reben que l’han de fer córrer perquè cap televisió convencional l’emetrà. Conté imatges difícils de pair. S’hi veu la brigada mòbil dels Mossos –més coneguts com els antiavalots– fent mal de valent a l’entrada de la Universitat vella. De vella n’ha quedat, la pobra. Els estudiants apallissats enarboren llibres contra porres. Tot plegat acaba en una batalla campal en què uns peguen i els altres cobren. La intervenció es fa difícil de justificar.

La història macabra és coneguda però els detalls escabrosos han quedat entelats per la retòrica oficial. El conseller Saura l’ha encertada. Potser recordar les seves intervencions parlamentàries quan la Policia Nacional perpetrava excessos sota la responsabilitat final de Julia García-Valdecasas peca de demagògia. Però així és la vida, senyor conseller. Tal faràs, tal trobaràs, i vostè l’ha feta ben agra. Enhorabona. El càrrec li va ample. Pot posar tant d’orgull i tanta testosterona com vulgui damunt la taula, però el desborda. L’esquerra ha considerat al llarg de la història la dreta moralment abjecta. Inferior. Actuï en conseqüència. En nom d’aquesta moral, vostè hauria de dimitir. No ho farà. I així anem fent. Fins a la pròxima càrrega. Hi ha un detall final encara més bèstia. El periodista Manel Cuyàs l’ha denunciat i molts se n’han burlat. Imbècils. I perdó.

Els senyors que atonyinen bramen en castellà i els atonyinats protesten en català. Miri, conseller Saura, no calia tant de pas ni tant de viacrucis per arribar a la creu. El detall no és determinant, però és feridor. Policia colonial o policia colonialista, tant se val.

Vídeo d'Hora Q i Article de Vicent Sanchís a L'Avui.